CLIL o AICLE són termes que s’utilitzen per parlar d’aprenentatges integrats de continguts i llengües estrangeres.
L’expressió AICLE correspon a Aprenentatge Integrat de Coneixements Curriculars i Llengua Estrangera i fa referència a l’ensenyament de qualsevol matèria (excepte les de llengües) que utiliza com a llengua vehicular una llengua estrangera (LE).
La seva versió en anglès és CLIL, que correspon a Content Language Integrated Learning.
AICLE proposa un equilibri entre l’aprentatge del contingut i el de l’idioma. Els continguts no lingüístics es desenvoluparan a través de la LE i, a la vegada, la LE es desenvolupa a través del contingut de la matèria.
Treballar continguts escolars en una altra llengua és sabut que contribueix a desenvolupar una competència comunicativa en llengües que optimitza i facilita l’aprenentage. Es tracta d’aprofitar els recursos, estratègies i destreses que desenvolupa l’alumne quan aprèn una matèria, i que així també l’exposició a la llengua estrangera sigui superior.
Alguns dels principis bàsics de la pràctica de l’AICLE a l ‘aula són:
– La llengua s’usa per aprendre a la vegada que per a comunicar-se.
-La matèria que s’estudia és la que determina el tipus de llenguatge que es necessita per aprendre.
-La fluidesa és més important que l’exactitud en l’ús de la lengua.
Do Coyle(1999) proposa un marc teòric per l’AICLE, “The 4Cs Framework: Content, Cognition, Communication, Culture” per aconseguir la plena integració de continguts i llengua. Aquest marc se centra en la interrelació entre el contingut de la matèria a ensenyar, la comunicació llenguatge, el coneixement o les capacitats cognitives i la cultura.
Contingut – Permetent progressar en el coneixement, les destreses i la comprensió dels temes específics d’un currículum determinat.
Comunicació – Usant la llengua per aprendre mentre s’aprèn a usar la llengua mateixa.
Cognició – Desenvolupant les destreses cognitives que enllacen la formació de conceptes (abstractes i concrets), els coneixements i la llengua.
Cultura – Permetent l’exposició a perspectives variades i a coneixements compartits que ens facin més conscients de l’altre i d’un mateix.
Durant el curs 2013-2014, a l’escola vam experimentar la pràctica de l’AICLE a cicle superior, dins l’àrea de Coneixement del Medi. La intenció era impartir un tema de cada trimestre en anglès, i fer l’avaluació corresponent també en aquesta llengua.
Acabat el curs escolar es va fer l’avaluació global de l’experiència (mestres, alumnes, pares) i veient els òptims resultats es va decidir implantar aquesta metodologia i fixar-la al nostre Projecte Educactiu.
